
02 oct. Problemes d’autoestima: entendre’ls per abordar-los
En la meva experiència com a psicòloga coach, he acompanyat moltes persones que arriben a consulta amb el que anomenem “problemes d’autoestima”. No sempre els saben posar nom, però descriuen sensacions d’inseguretat, de no sentir-se suficients o de comparar-se constantment amb els altres. Darrere d’aquestes vivències hi sol haver una història d’exigència, de crítiques o de moments on la persona ha sentit que el seu valor estava en dubte.
Per mi, l’autoestima no és un adorn ni un tret secundari. És la base sobre la qual es construeix la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb el món. Quan es debilita, apareix una mena d’esquerda que afecta la confiança, el benestar i la manera com enfrontem els reptes de la vida. Parlar de problemes d’autoestima és parlar d’aquesta esquerda però també de la possibilitat de reparar-la, amb consciència, acompanyament i estratègies adequades.
L'autoestima com a experiència de valor i pertinença
L’autoestima és la valoració que fem de nosaltres mateixos. No es tracta només de sentir-nos capaços o satisfets, sinó de reconèixer el nostre valor com a persones. Des de la psicologia individual d’Alfred Adler, els problemes d’autoestima apareixen quan sorgeix la vivència de carència de valor o fins i tot de pèrdua de valor davant dels altres.
En aquesta mirada, l’autoestima està estretament relacionada amb el sentiment de pertinença. Quan una persona es percep desconnectada dels altres, sent que ja no aporta o que no té un lloc, apareixen la inseguretat, la comparació i la sensació d’inferioritat. Així, els problemes d’autoestima no deriven únicament de les qualitats reals, sinó de com interpretem el nostre lloc en el món i el grau de valor que ens atribuïm dins d’ell.
Si voleu aprofundir en una definició més àmplia d’autoestima i la seva diferència amb l’amor propi, podeu llegir l’article Amor propi i autoestima . I si busques recursos pràctics per reforçar-la, et recomano Com treballar l’autoestima .
En aquest article ens centrarem en la visió adleriana, que entén els problemes d’autoestima com una experiència de pèrdua de valor personal i social, amb un fort impacte en la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Causes dels problemes d'autoestima
Els problemes d’autoestima no apareixen del no-res. L’autoestima es construeix al llarg de la vida mitjançant experiències, interpretacions i missatges que anem incorporant. Entendre que ens fa sentir la pèrdua o manca de valor és un primer pas per poder transformar-los.
En molts casos, els orígens es troben a la infància. Les crítiques constants, la manca de reconeixement o l’excés de comparacions amb germans, companys o amics van deixant una empremta que alimenta la idea de carència de valor. Fins i tot quan la persona té capacitats, el missatge que rep és que “no n’hi ha prou”.
A més, els entorns molt exigents també poden afavorir els problemes dautoestima. Créixer en contextos on l’èxit mai no arriba, o on l’error es castiga més que se n’aprèn, condueix a una visió distorsionada del propi valor. En lloc de desenvolupar confiança, s’instal·la la por de fallar, a l’error.
Una altra causa freqüent està vinculada a les experiències de pèrdua o fracàs a la vida adulta. Una ruptura de parella, la pèrdua d’ocupació o una situació de rebuig social es poden viure com una confirmació d’aquesta pèrdua de valor personal. Des de la mirada adleriana aquestes experiències reactiven sentiments d’inferioritat i reforcen la sensació de no pertànyer.
A més, a la nostra era, l’enllaç entre autoestima i valor personal s’ha tornat encara més fràgil. Sovint, l’èxit i el fracàs no s’interpreten com a resultat d’accions concretes o de circumstàncies externes, sinó com una mesura directa del valor mateix. Així, aconseguir èxits es viu com a “ser valuós”, mentre que un error o una pèrdua s’interpreta com un senyal de pèrdua de valor personal. Aquesta visió reforça els problemes d’autoestima perquè converteix cada experiència en un judici sobre qui som, en comptes de veure-la com una situació passatgera de la vida.
Finalment, el diàleg intern negatiu funciona com un ressò constant que agreuja els problemes d’autoestima. La persona no només ha rebut missatges externs de crítica o desaprovació, sinó que els ha interioritzat i ara els repeteix a la seva ment, mantenint viu aquest sentiment de carència de valor.
Trets i contextos que debiliten l'autovaloració
A més de les primeres experiències i els entorns exigents, hi ha altres factors que influeixen en els problemes d’autoestima. Un són els trets de personalitat. Les persones amb una tendència natural cap a la inseguretat o amb més sensibilitat a la crítica solen interpretar les situacions com una confirmació de la seva manca de valor. Encara que aquests trets no determinen per si sols l’autoestima, sí que poden predisposar a viure les experiències de manera més vulnerable.
El perfeccionisme és un altre element clau. Qui cerca fer-ho tot perfecte acaba atrapat en un cicle d’exigència impossible de sostenir. En lloc de celebrar els èxits, es fixa en allò que falta o en allò que podria haver sortit millor. Amb el temps aquesta mirada crítica genera un sentiment constant d’insuficiència. Així, el perfeccionisme es converteix en un terreny fèrtil per als problemes d’autoestima, perquè mai no permet sentir-se valuós de debò. Si voleu aprofundir en aquest tema, us recomano llegir l’article Perfeccionisme i psicologia del coaching personal .
Per acabar, no podem oblidar l’impacte de les xarxes socials. En elles la comparació és permanent. Les persones mostren només una part de la seva vida, gairebé sempre la més positiva, i això alimenta la il·lusió-fantasia que els altres són més feliços, més reeixits o més complets. En contrastar aquesta imatge amb la pròpia realitat quotidiana, es reforça la sensació de carència o de pèrdua de valor. Per això, l’ús excessiu i sense consciència de les xarxes ha esdevingut un factor cada cop més influent en els problemes d’autoestima actuals.
Conclusió
Els problemes d’autoestima no són una etiqueta definitiva, sinó una experiència que es pot comprendre i transformar amb l’enfocament adequat. Reconéixer com influeixen la infància, el perfeccionisme, les xarxes socials o el sentiment de pèrdua de valor ens permet fer els primers passos cap a una autovaloració més sana.
Des de la psicologia adleriana, enfortir l‟autoestima implica recuperar el sentit de pertinença i reconèixer el nostre valor en relació amb els altres. Amb acompanyament psicològic o processos de coaching és possible reconstruir aquesta mirada interna i viure amb més confiança i serenitat.
Si vols continuar aprofundint en aquest camí, et recomano dues lectures del meu bloc:
– Com pujar l’autoestima de manera sostenible , amb estratègies pràctiques i duradores.
– Com treballar l’autoestima , on trobaràs exercicis i reflexions per aplicar-los al teu dia a dia.
Tots dos recursos us ajudaran a passar de la reflexió a l’acció, avançant cap a una autoestima més sòlida i equilibrada.
