15 set. Com perdre la vergonya
La vergonya és una de les emocions poc reconegudes entre els clients-pacients. Potser perquè ens fa vergonya la vergonya. Destapar aquesta complexa emoció no és fàcil i per això no la descobrim a les primeres sessions de psicoteràpia. La veritat és que aquesta emoció és universal. Tots l’hem sentit en algun moment de la vida, però quan és massa present al nostre dia a dia comença a limitar les nostres relacions, frenar els nostres projectes i afectar la nostra autoestima.
En la meva experiència com a psicòloga coach he acompanyat moltes persones que, sense ser verbalitzat inicialment, allò que buscaven era “com perdre la vergonya” per poder atrevir-se, no bloquejar-se, sortir de l’estancament. En definitiva, allunyar-se del patiment (la part innecessària) i sentir més pau i calma.
I és que la vergonya apareix en forma d’una veu que xiuxiueja “millor no parlis, t’equivocaràs” o com una sensació física intensa que ens paralitza quan volem mostrar-nos tal com som. En aquest article et vull acompanyar a explorar què és la vergonya, d’on ve i, sobretot, com transformar-la perquè deixis enrere el patiment que està de més.
La vergonya: una emoció universal
La vergonya és una emoció autoconscient (self-conscious emotion) i universal que tots experimentem en major o menor mesura. La persona avergonyida sol percebre’s a si mateixa com a “defectuosa” o “inadequada” en un sentit global i exposada davant dels altres, amb temor al judici extern, desig de desaparèixer, o amagar-se, en un sentit més concret.
Com anticipava a la introducció de l’article, habitualment els clients arriben a la consulta amb gran malestar relacionat amb situacions socials. Parlar en públic sol ser la situació més comuna, però no pas l’única. També generen gran malestar les entrevistes de feina, sortir a les fotos, buscar parella, fer amics, fins i tot voler posar la cara a les xarxes socials per la necessitat de compartir alguna cosa amb el món però amb un gran bloqueig que impedeix posar-se davant d’una càmera. Quan les persones relaten les seves experiències parlen dels contextos, de les dificultats, de les persones que els envolten, de la por, del que els passa pel cap i pel cos, però molt poques vegades verbalitzen “em fa vergonya”.
Perquè puguin posar aquesta paraula hem de retrocedir molt en la seva narrativa dels fets i acostuma a aparèixer a la infància, a l’etapa on socialitzem i realitzem els nostres primers aprenentatges culturals.
La funció social de la vergonya
Des de la psicologia, aquesta emoció s’entén com una resposta complexa que té una funció de regulació social. És a dir, apareix per ajudar a mantenir normes, la cohesió del grup, i ens pot alertar quan les nostres accions o formes de relacionar-nos podrien danyar la nostra imatge social. Ens ajuda a adaptar-nos a les normes de convivència i evitar conductes que puguin posar en risc la nostra acceptació dins del grup. En aquest sentit, sentir vergonya fa un paper regulador: ens recorda que formem part d’una comunitat i que necessitem els altres.
Ara bé, la vergonya també s’activa quan percebem que no complim les normes explícites o implícites de l’entorn. Pot activar-se en no respectar un codi de comportament, no ajustar-se a allò que “s’espera” o fins i tot en equivocar-se en públic. Llavors l’emoció funciona com una alarma que ens adverteix que la nostra dignitat social està en perill. Aquest mecanisme, encara que incòmode, cerca preservar els vincles i mantenir la pertinença.
l’emoció funciona com una alarma que ens adverteix que la nostra dignitat social està en perill”
La relació entre vergonya i exposició social és molt estreta. Com més visibles ens sentim, més gran és la possibilitat d’experimentar vergonya. Parlar en públic, mostrar-se vulnerable o expressar una opinió diferent són situacions que posen a prova la nostra capacitat de sostenir aquesta incomoditat. Aquí és on sorgeix la pregunta sobre com perdre la vergonya i aprendre a mostrar-nos amb autenticitat fins i tot en contextos socials exigents.
La vergonya cap a mi mateixa
Finalment, no sempre la vergonya es dirigeix cap al que fem davant dels altres. Aquesta percepció es pot estendre cap a una mateixa: aquesta sensació de no estar a lalçada dels nostres valors o ideals propis. Aquest tipus de vergonya interna encara pot ser més limitant, ja que neix de l autoexigència i lautocrítica. Identificar-la és clau per iniciar un procés de transformació personal.
La vergonya i el cos
Com la resta d’emocions, la vergonya té el correlat corporal. Sentim vergonya en el cos, és a dir, no és una cosa abstracta, sinó que és fortament percebut en forma de “veu fallta” o inexistent, sudoració, envermellir, palpitacions, canvis en la postura corporal. En qüestió de segons, el nostre sistema nerviós autònom s’activa expressant vulnerabilitat, reduint les interaccions i protegint-nos de l’exposició social.
Moltes vegades aquesta primera activació es converteix en una interpretació damenaça, cosa que agreuja molt més la paràlisi i la sensació dincapacitat de fer front a la situació. Per aquest motiu, en psicologia no només treballem els pensaments associats a la vergonya, sinó també la relació amb el propi cos. Aprendre a reconèixer aquests senyals, regular lactivació fisiològica mitjançant tècniques de regulació emocional i romandre en la situació sense fugir permet que el cervell descobreixi, a poc a poc, que lexposició no sempre acaba en rebuig. Amb el temps, la intensitat de la resposta corporal disminueix i la persona recupera més sensació de seguretat i benestar.
D’on sorgeix la vergonya?
Des de petits rebem missatges que ens indiquen què és correcte i què no ho és, tant a la família com a l’escola o l’entorn social. Frases com “no facis el ridícul” o “què pensaran de tu” queden gravades a la memòria emocional i modelen la nostra relació amb els altres.
La psicologia sociocultural, especialment a partir de les idees de Vygotsky, explica que el desenvolupament de les emocions i pensaments està intervingut per la interacció social. En aquest sentit, la vergonya sorgeix com una experiència relacional: aprenem a sentir-la perquè depenem del reconeixement i la valoració del nostre entorn. Així es converteix en un mecanisme per mantenir l’acceptació i evitar l’exclusió. Vet aquí la clau: evitar l’exclusió se sent de forma intensa al cos.
No obstante, la vergüenza también se alimenta de procesos psíquicos internos. Se vincula al yo narrativo, es decir, a la historia que cada persona cuenta sobre sí misma. Cuando sentimos que no alcanzamos el ideal que hemos construido o que fallamos en cumplir las expectativas propias, aparece la vergüenza de mí misma. Esta forma interna puede ser incluso más limitante que la que proviene de la mirada ajena.
Què podem fer quan sentim vergonya?
Quan la vergonya apareix, el primer que convé recordar és que no sorgeix per fer-nos malbé. La seva funció adaptativa és clara: protegir la nostra posició social i les nostres connexions interpersonals. Sentir vergonya (també sentida al cos) ens ajuda a mantenir el sentit de pertinença al grup ia fomentar certa conformitat amb les normes compartides.
La funció adaptativa de la vergonya és clara: protegir la nostra posició social i les nostres connexions interpersonals
De fet, manifestar vergonya es pot interpretar com un signe dautoconsciència, una manera de mostrar que reconeixem els nostres límits i que volem preservar lenllaç amb els altres. En aquest sentit, percebre algú en problemes pot fomentar la cooperació, l empatia i, en certa manera, pot ser percebut com una manera de demanar ajuda.
Tot i això, aquesta emoció també pot adquirir un rostre desadaptatiu. En lloc d’afavorir la cura dels vincles, ens pot portar a amagar o renegar de parts importants de nosaltres mateixos. Així, moltes persones opten per retirar-se i aïllar-se per evitar la possibilitat de ser jutjades, les burles, el menyspreu o el fàstic que s’imagina a la mirada aliena. Amb freqüència, aquest tipus de vergonya genera a més emocions secundàries com la ràbia : un enuig cap a un mateix o cap als altres per haver quedat exposat. Aquesta ràbia pot ser expressada o reprimida. Més comú el segon.
Conseqüències de viure amb vergonya desajustada
Viure sota el pes de la vergonya genera un impacte profund a la vida emocional i social d’una persona. Internament, l’experiència es pot sentir com una exposició constant, acompanyada d’una por intensa a l’avaluació negativa dels altres. Cada gest, paraula o error sembla estar sota una lupa que magnifica les fallades i silencia els èxits .
En molts casos, la persona percep la mirada de menyspreu o inferioritat a ulls dels altres. Aquesta interpretació tan negativa deteriora l’autoestima i alimenta la sensació de ser algú sense dignitat, sense vàlua o incapaç de sostenir el lloc en un grup. Per això, quan és recurrent, se sent com una ferida que posa en dubte la pròpia identitat.
Una altra conseqüències freqüent és viure un fracàs un error o una poca traça com un fracàs públic i un descrèdit irreversible. La vergonya es transforma en xafogor i en la sensació de ser un ésser menyspreable a ulls dels altres. Això explica perquè moltes persones eviten exposar-se i desenvolupen actituds de timidesa extrema.
A més, la vergonya pot intensificar-se quan hi ha experiències realies de burla, humiliació o rebuig. Això passa, per exemple, en persones que han patit bullying. En aquests casos, ja no parlem només d’interpretació subjectiva sinó d’experiències traumàtiques de fustigació i crueltat que impacten deixant seqüeles emocionals i condicionen la manera de relacionar-se amb els altres.
Estratègies per superar la vergonya
Superar la vergonya és un procés que requereix consciència, acompanyament i pràctica. No es tracta d’esborrar-la, sinó aprendre a mirar-la d’una altra manera i aprendre a actuar sense que les estratègies d’evitació extremes. A continuació, es presenten alguns passos fonamentals per iniciar aquest camí:
Afirmació empàtica de la vulnerabilitat
El primer pas és reconèixer les situacions que es van viure amb aquesta emoció per comprendre l’impacte profund que van generar. Poder verbalitzar aquest tipus d’exposicions avergonyides és un pas essencial i les persones ho experimenten amb molta incomoditat. Com a psicòlogues hem de deixar l’espai d’expressió, comprendre els temps, acompanyar sense judici i amb empatia, i sobretot validar aquesta experiència amb tot allò que va representar per al client.
Des d’aquest lloc, les persones se senten poden connectar amb empatia aquesta vulnerabilitat que és part de la condició humana. En afirmar-la, deixem de lluitar contra la vergonya com si fos un defecte i l’entenem com una experiència humana més amb la funció social.
Exploració i reestructuració de lesquema emocional
Explorar de manera empàtica les experiències vergonyoses permet comprendre quins records, pensaments o judicis les activen. A través d’aquesta exploració s’obre la possibilitat de reestructurar l’esquema emocional canviant la interpretació d’amenaça per una visió més compassiva.
Validar la funció protectora
És important reconèixer que la vergonya no apareix sense raó. La seva funció és protegir-nos de l’exclusió o el rebuig social. Validar aquest aspecte ajuda a restar-li càrrega negativa i a diferenciar entre allò que ens limita i allò que ens cuida.
La validació de lexperiència és un trànsit molt restaurador. La persona pot començar a donar-li un espai verbal i la seva narrativa pot començar a fluir per comprendre que aquesta funció de protecció actualment ja no és una amenaça.
Observar l´esquema emocional en acció
Cada cop que sorgeix la vergonya podem observar com s’expressa: retraïment corporal, silenci, por al judici. Mirar aquests senyals corporals amb curiositat permet guanyar distància en lloc d’identificar-s’hi completament. I també ajuda a desidentificar-s’hi: “no sóc el que sento”, “la meva vergonya no em defineix”, “el meu valor no està marcat per aquella experiència”. Poder separar-se de les sensacions sentides al cos trenca el bucle del segrest emocional condicionat pel passat en situacions presents.
Reconèixer i superar l’evitació
Les estratègies d’evitació reforcen la vergonya. “Si no m’exposo no patiré” però aquesta evitació ens porta a crear un món cada cop més petit per a nosaltres. Per això, resulta clau identificar els moments en què ens retirem per por del ridícul, de l’error o de la crítica. Identificar aquestes situacions ens permet observar en què es basa aquesta por i ens permet modificar-la per la potència de l’aprenentatge.
Arribats a aquest punt, en consulta llanço la pregunta: quina incomoditat prefereixes viure?
L’elecció d’un món “còmodament incòmode” i estret socialment o un món ampli i ple de connexions i cooperació encara que hi hagi riscos i dificultats per enfrontar-se? Aquesta pregunta és reveladora en aquesta fase del procés.
Plantejar-se aquesta elecció permet obrir una petita escletxa per començar a fer passos petits d’exposició conscient. Aquest exercici gradual és central en el procés de com perdre la vergonya. Comencem a consultar, amb visualitzacions, role plays, petits exercicis d’exposició en espais segurs que van sent viscut com una superació gradual.
Construir un nou significat
Finalment, encara que tota aquesta llista no sigui lineal, el repte consisteix a resignificar les experiències vergonyoses. Passar de veure-les com a fracassos a percebre-les com a oportunitats d’aprenentatge permet integrar la vergonya dins de la pròpia història personal sense quedar-hi atrapats.
Cada persona troba un sentit nou a aquesta experiència de vergonya que avui pot transitar sense l’activació del sistema nerviós. Aquest punt és molt clau, ja que el cos comença a estar en coherència amb aquests nous reptes i objectius de connexió social.
Veure l’speaker que pot fer un vídeo viral quan venia de fòbia a la càmera, o una metge poder començar a fer classes magistrals a la universitat sense que el seu diàleg intern la paralize són exemples que he viscut en primera persona.
Reflexió final
Si has arribat fins aquí, probablement hagis patit la vergonya en algun moment de la teva vida o hagis vist com algú proper la patia. Com hem vist al llarg de larticle, les conseqüències de viure amb aquesta emoció poden ser profundes: aïllament, incomprensió, por constant al judici dels altres i la sensació que les relacions interpersonals són un lloc de risc. A poc a poc, la vergonya pot conduir a una solitud que, en realitat, mai no va ser desitjada.
Som éssers profundament socials i una part important del nostre benestar depèn de la nostra capacitat per connectar amb els altres. La vergonya, però, actua precisament sobre aquesta necessitat, convidant-nos a amagar-nos, a callar i a passar desapercebuts.
Per això, si et sents identificat amb aquestes paraules, t’invito a iniciar aquest procés de canviar el món estret i aparentment «segur» de l’aïllament per un món més ampli, on de mica en mica puguis tornar a sentir-te connectat amb els altres i amb tu mateix.
El procés de com perdre la vergonya no és immediat ni consisteix a deixar de sentir-la un dia per l’altre. Es tracta d’aprendre a comprendre-la, escoltar el missatge que intenta transmetre’ns i deixar que, de mica en mica, deixi de dirigir les nostres decisions.
Perquè cada petit pas que fas per mostrar-te tal com ets és també un pas cap a una vida amb més llibertat, més benestar i relacions més autèntiques. I, des de la meva experiència acompanyant persones en consulta, et puc dir que aquest camí val la pena.
Referències bibliogràfiques:
Greenberg, L. S., & Paivio, S. C. (2000). Trabajar con las emociones en psicoterapia. Desclée De Brouwer.
Tangney, J. P., & Dearing, R. L. (2002). Shame and guilt. Guilford Press.
Vygotsky, L. S. (2012). Pensamiento y lenguaje. Paidós. (Obra original publicada en 1934).